LA SEGURETAT D'INTERNET

REFLEXIÓ DEL TEMA 9

Com a reflexió un cop treballada la temàtica a classe, podem dir que aquest tema tracta sobre la "seguretat a Internet", i hem extret les següents idees principals:

Un aspecte que s'ha de remarcar i tenir molt en compte i que, si se'n fa un mal ús pot tenir repercussions negatives per la persona, és el fet de controlar el que es penja a les xarxes socials sobre el nostre perfil. No es recomana que fiquéssim el nostre número de telèfon mòbil, o la direcció de casa d'on vivim... ja que, un cop es fa visible a la xarxa, aquesta informació no es pot controlar per molt que es vulgui esborrar més endavant, a causa de que queda registrada. Per tant, hem de protegir el nostres perfil, i si s'escriu aquesta informació, ens arrisquem a què ens pugui passar algun fet inesperat.

També s'ha de vigilar amb qui es contacta o a qui donem accés per a poder veure tot el nostre contingut de la xarxa. S'aconsella que únicament s'hauria de donar accés a aquelles persones conegudes i, tot i així, s'ha de controlar, perquè no saps mai qui hi ha darrera de la pantalla, i pot ser que un intrús es faci passar per algú que no és.

És molt important també disposar del que es coneix com els tallafocs (en anglès "firewall"), ja que és un element programari que s'utilitza en una xarxa d'equips informàtics per controlar les comunicacions, prohibint als intrusos entrar al contacte del nostre IP. El que també s'aconsella disposar és d'un antivirus, ja que si hi ha una possible amenaça, aquesta es pot tallar.

També es va tractar el tema del consum a les xarxes, on es van nombrar dues conductes diferents que les persones poden dur a terme: Per una banda, hi ha conductes que són additives, que són aquelles on les persones durant tot el dia estan consultant la xarxa o estan al mòbil molt de temps. Per tant, és una necessitat compulsiva i el que fa és crear addicció.
Per altra banda, es parla de conductes disruptives, que són aquelles que se'n fa un mal ús. Consisteix en agafar una xarxa social i s'aplica l'assetjament o el ciberbullying. A més a més, el "phising" també és un concepte que va aparèixer i que és important coneix-se'l, ja que consisteix en suplantar la identitat d'una persona, ja sigui agafant el seu perfil o inventant-se un perfil falç.

Finalment, per acabar de concloure aquesta reflexió, aquest tema es pot relacionar amb el tema d'identitat digital, treballat prèviament també a l'aula, i considerem que són molt importants saber de que tracten tant un com l'altre ja que et fan adonar-te'n de que el món de les xarxes socials et pot aportar molts avantatges i beneficis, però sempre tenint en compte que si se'n fa un mal ús, en pots sortir molt perjudicat. 

REFLEXIÓ DEL DOCUMENT

El document llegit a classe tracta en termes generals sobre tot el que fa referència amb el ciberassetjament. El primer arxiu, parla de que un mal ús de les tecnologies dóna lloc a dos fenòmens: el Grooming i el Ciberassetjament. L’arxiu continua amb la definició d’aquest últim concepte, tot esmentant les característiques que comporta. Alguns exemples són: l’anonimat, el format, la inseguretat, entre d’altres. Acaba parlant de les possibles conductes que hi ha per duu a terme el ciberassetjament, com ara: amenaçar, robar contrasenyes, etc. Seguidament, l’arxiu 2 parla dels diferents tipus de ciberassetjament que existeixen, com per exemple: l’exclusió social, l’assetjament públic, la suplantació de personalitat... A continuació, apareix el concepte de ‘’sexting’’ que fa referència a la difusió voluntària d’una foto o vídeo íntim (sexual) cap a un altra persona. Aquesta, l’envia a un altra persona de manera que s’acaba expandint-se per tota la xarxa. Finalment, acaba parlant del Grooming, de com un adult es guanya la confiança d’un menor per arribar a obtenir una satisfacció sexual.

A l'arxiu cinquè, hi trobem les diferents normatives preventives enfront al ciberassetjament, que es divideixen en: si es tracta de protecció de dades o sobre l’ús d’imatges. Tot seguit, l'arxiu 16, tracta sobre l'existència de 4 indicadors que demostren que aquella persona està patint ciberassetjament. Poden ser: Físics (trastorns alimentaris i la parla), conductuals (assetjament al centre educatiu, absentisme i baix rendiment acadèmic), emocionals (inseguretat, manca d'autocontrol...) i per part dels companys (com les bromes desagradables, exclusió i missatges insultants).

Seguidament, a l'arxiu 20, es parla de les actuacions que ha de portar a terme un mestre o qualsevol persona que estigui a l'entorn del ciberassetjador. Les actuacions que proposa són: les mesures de detecció, mesures de control, responsabilitats, mesures correctores cautelars i mesures educatives. Aquestes les explica tot relacionant-ho amb diferents lleis i decrets. En canvi, a l'arxiu 21, parla de com han d'actuar les famílies en cas de trobar-se en una situació d’un nen que ha estat ciberassetjat.

L'arxiu 23 tracta sobre les actuacions que haurien de tenir amb les famílies d’alumnes ciberassetjats com d’alumnes ciberassetjadors. Algunes intervencions que esmenta per a la família d’un alumne ciberassetjat són: donar a la família la possibilitat d’expressar els seus sentiments i la necessitat de rebre suport extern. Per altra banda, les intervencions que proposta per a les famílies de l’alumne ciberassetjador són, per exemple, demanar la col·laboració de la família per a rebre les disculpes del seu fill  i fer reunions per informar de les mesures que s’han pres. Per últim, a l’arxiu 24 parla de les actuacions que hauria de fer el centre per evitar que aquest fet es produeixi: Fer seguiments sobre les relacions socials que hi ha a la classe, crear una xarxa igualitària entre tots per prevenir l’aïllament i utilitzar estratègies metodològiques de cohesió de grup fomentant els mètodes cooperatius, en són exemple.