REFLEXIÓ SOBRE ELS ''RECURSOS EDUCATIUS OBERTS''

Els recursos educatius oberts (OER) són, com el seu nom indica, recursos públics destinats al món educatiu que pretén crear una petita xarxa d'elements d'aprenentatge, d'ensenyament i d'investigació. La característica principal, és que són lliures i per tant, es poden obrir i treballar des de qualsevol plataforma com: Windows, Mac i Linux.

Així doncs, per a què un recurs educatiu obert es consideri com a tal, ha de complir els tres següents aspectes:

1) Aspectes tècnics, el seu software o programari ha de ser lliure.

2) Aspectes metodològics, seria el que formaria part del disseny del propi recurs.

3) Aspectes legals, el recurs ha de tenir una llicència específica.

Aquests recursos tenen una finalitat educativa, és a dir, fomenten, comparteixen i donen la possibilitat d'una recerca sobre els continguts d'aprenentatge que es vulguin impartir a l'aula. Així, els alumnes poden ser partícips i tenir una actitud activa.

Els recursos educatius oberts, es diferencien de la resta pels diversos beneficis que ofereix. Alguns d'aquests serien per exemple, la compatibilitat de la plataforma, és a dir, segons la plataforma de la qual disposin sempre podran utilitzar aquests recursos. A més a més, existeix la possibilitat de dissenyar-lo de manera personificada i així adaptar-ho a l'alumne per a què aquest ho aprengui amb més facilitat. També, l'avantatge de que sigui públic i lliure dóna l'oportunitat d'accés a tota persona que es trobi a la xarxa.

Per acabar, alguns exemples de recursos educatius oberts, que ofereixen la possibilitat de crear recursos interactius són: Jclick, Educaplay, EducaLIM, LAMS, Squeak, etc.  

REFLEXIÓ DEL “FLIPPED CLASSROOM”

Després de treballar el tema del “Flipped Classroom” a l’aula, podem definir aquesta metodologia com un nou mètode oposat al model tradicional. És a dir, enlloc de que el professor expliqui durant una hora seguida i llavors els alumnes facin la part pràctica a casa, amb aquesta metodologia el que es vol aconseguir és que els alumnes treballin el contingut teòric a casa i quan arribin a l’escola es posi en comú i es solucionin els possibles dubtes que hagin tingut. En definitiva, és la classe invertida al format tradicional, amb la qual cosa el mètode passa de ser mestrecentrista a alumnecentrista.

Nosaltres com a futures professionals en el món de l’educació, considerem que aquest mètode d’ensenyament és bastant adequat, ja que trobem més avantatges que es sobreposen a alguns inconvenients. Des del nostre punt de vista, alguns dels avantatges que proporciona el “Flipped Classroom” són:

•         Els alumnes tenen més temps per resoldre dubtes en petits grups.
•         El professor interactua més amb els alumnes, té una atenció més personalitzada.
•     Considerem que els nens quan realment aprenen és practicant. Per tant, aquesta metodologia, ho aconsegueix, fent que hi hagi més temps per les classes pràctiques.
•      Els pares poden veure la matèria que es realitza a l’aula.
•       L’aprenentatge és més actiu, ja que els alumnes poden interactuar entre ells i amb el professor.
•         Cada alumne aprèn al seu ritme, i es fa responsable del seu propi aprenentatge.

Per altra banda, però, també existeixen alguns aspectes importants que s’oposen als anteriors, de manera que fan que aquesta metodologia no es dugui a terme. En són exemple:

•         Tots els alumnes, per desgràcia, no disposen de tots els recursos necessaris per dur-ho a terme.
•      Alguns nens poden anar desmotivats a classe, ja que saben el que es treballarà a l’aula el dia següent.
•     També pot ser, que els alumnes no es mirin el contingut que es vulgui treballar a classe i trenqui la dinàmica de l’aula.

En resum, considerem que aquesta metodologia pot ser afectiva en l’aprenentatge de l’alumne ja que va acord amb les innovacions tecnològiques. Així doncs, es podrà captar més l’atenció de l’alumnat, però sempre serà necessari la feina del professorat responsable, que estarà format per fer-ne un bon ús i una bona recerca dels diferents recursos. També volem destacar que per a que aquest mètode funcioni, hi ha d’haver una bona coordinació família-escola. 

LA SEGURETAT D'INTERNET

REFLEXIÓ DEL TEMA 9

Com a reflexió un cop treballada la temàtica a classe, podem dir que aquest tema tracta sobre la "seguretat a Internet", i hem extret les següents idees principals:

Un aspecte que s'ha de remarcar i tenir molt en compte i que, si se'n fa un mal ús pot tenir repercussions negatives per la persona, és el fet de controlar el que es penja a les xarxes socials sobre el nostre perfil. No es recomana que fiquéssim el nostre número de telèfon mòbil, o la direcció de casa d'on vivim... ja que, un cop es fa visible a la xarxa, aquesta informació no es pot controlar per molt que es vulgui esborrar més endavant, a causa de que queda registrada. Per tant, hem de protegir el nostres perfil, i si s'escriu aquesta informació, ens arrisquem a què ens pugui passar algun fet inesperat.

També s'ha de vigilar amb qui es contacta o a qui donem accés per a poder veure tot el nostre contingut de la xarxa. S'aconsella que únicament s'hauria de donar accés a aquelles persones conegudes i, tot i així, s'ha de controlar, perquè no saps mai qui hi ha darrera de la pantalla, i pot ser que un intrús es faci passar per algú que no és.

És molt important també disposar del que es coneix com els tallafocs (en anglès "firewall"), ja que és un element programari que s'utilitza en una xarxa d'equips informàtics per controlar les comunicacions, prohibint als intrusos entrar al contacte del nostre IP. El que també s'aconsella disposar és d'un antivirus, ja que si hi ha una possible amenaça, aquesta es pot tallar.

També es va tractar el tema del consum a les xarxes, on es van nombrar dues conductes diferents que les persones poden dur a terme: Per una banda, hi ha conductes que són additives, que són aquelles on les persones durant tot el dia estan consultant la xarxa o estan al mòbil molt de temps. Per tant, és una necessitat compulsiva i el que fa és crear addicció.
Per altra banda, es parla de conductes disruptives, que són aquelles que se'n fa un mal ús. Consisteix en agafar una xarxa social i s'aplica l'assetjament o el ciberbullying. A més a més, el "phising" també és un concepte que va aparèixer i que és important coneix-se'l, ja que consisteix en suplantar la identitat d'una persona, ja sigui agafant el seu perfil o inventant-se un perfil falç.

Finalment, per acabar de concloure aquesta reflexió, aquest tema es pot relacionar amb el tema d'identitat digital, treballat prèviament també a l'aula, i considerem que són molt importants saber de que tracten tant un com l'altre ja que et fan adonar-te'n de que el món de les xarxes socials et pot aportar molts avantatges i beneficis, però sempre tenint en compte que si se'n fa un mal ús, en pots sortir molt perjudicat. 

REFLEXIÓ DEL DOCUMENT

El document llegit a classe tracta en termes generals sobre tot el que fa referència amb el ciberassetjament. El primer arxiu, parla de que un mal ús de les tecnologies dóna lloc a dos fenòmens: el Grooming i el Ciberassetjament. L’arxiu continua amb la definició d’aquest últim concepte, tot esmentant les característiques que comporta. Alguns exemples són: l’anonimat, el format, la inseguretat, entre d’altres. Acaba parlant de les possibles conductes que hi ha per duu a terme el ciberassetjament, com ara: amenaçar, robar contrasenyes, etc. Seguidament, l’arxiu 2 parla dels diferents tipus de ciberassetjament que existeixen, com per exemple: l’exclusió social, l’assetjament públic, la suplantació de personalitat... A continuació, apareix el concepte de ‘’sexting’’ que fa referència a la difusió voluntària d’una foto o vídeo íntim (sexual) cap a un altra persona. Aquesta, l’envia a un altra persona de manera que s’acaba expandint-se per tota la xarxa. Finalment, acaba parlant del Grooming, de com un adult es guanya la confiança d’un menor per arribar a obtenir una satisfacció sexual.

A l'arxiu cinquè, hi trobem les diferents normatives preventives enfront al ciberassetjament, que es divideixen en: si es tracta de protecció de dades o sobre l’ús d’imatges. Tot seguit, l'arxiu 16, tracta sobre l'existència de 4 indicadors que demostren que aquella persona està patint ciberassetjament. Poden ser: Físics (trastorns alimentaris i la parla), conductuals (assetjament al centre educatiu, absentisme i baix rendiment acadèmic), emocionals (inseguretat, manca d'autocontrol...) i per part dels companys (com les bromes desagradables, exclusió i missatges insultants).

Seguidament, a l'arxiu 20, es parla de les actuacions que ha de portar a terme un mestre o qualsevol persona que estigui a l'entorn del ciberassetjador. Les actuacions que proposa són: les mesures de detecció, mesures de control, responsabilitats, mesures correctores cautelars i mesures educatives. Aquestes les explica tot relacionant-ho amb diferents lleis i decrets. En canvi, a l'arxiu 21, parla de com han d'actuar les famílies en cas de trobar-se en una situació d’un nen que ha estat ciberassetjat.

L'arxiu 23 tracta sobre les actuacions que haurien de tenir amb les famílies d’alumnes ciberassetjats com d’alumnes ciberassetjadors. Algunes intervencions que esmenta per a la família d’un alumne ciberassetjat són: donar a la família la possibilitat d’expressar els seus sentiments i la necessitat de rebre suport extern. Per altra banda, les intervencions que proposta per a les famílies de l’alumne ciberassetjador són, per exemple, demanar la col·laboració de la família per a rebre les disculpes del seu fill  i fer reunions per informar de les mesures que s’han pres. Per últim, a l’arxiu 24 parla de les actuacions que hauria de fer el centre per evitar que aquest fet es produeixi: Fer seguiments sobre les relacions socials que hi ha a la classe, crear una xarxa igualitària entre tots per prevenir l’aïllament i utilitzar estratègies metodològiques de cohesió de grup fomentant els mètodes cooperatius, en són exemple.

Mapa conceptual: COM EXPLOTAR ELS DISPOSITIUS MÒBILS A L'AULA

REFLEXIÓ SOBRE EL POTENCIAL EDUCATIU D'AQUESTS DISPOSITIUS A L'AULA

Després de visualitzar els recursos treballats a classe, hem arribat a la conclusió de la gran importància que comporta el fet d'utilitzar els dispositius digitals a l’aula.

Com a futurs educadors/es, creiem que el sistema educatiu s’hauria d’anar adaptant a la societat que l’envolta, és a dir, que hauria d’anar acord amb la innovació de les noves tecnologies i que els alumnes poguessin complir el que diu el currículum dins de l’apartat de “Competències digitals”.   

Llavors ens preguntem: “Per què és important potenciar aquests dispositius digitals a l’aula?". Considerem que potenciar aquests dispositius a l’aula comporta un desenvolupament positiu tant pels alumnes, com pels professors i les famílies, ja que gràcies a aquesta utilització la coordinació alumne-docent-família és veurà afavorida. A més a més, l’alumne tindrà tots aquells coneixements que necessiti a l’abast i podrà disposar d’ells quan vulgui, on vulgui, i com vulgui. És a dir, fora de l’aula podrà accedir als continguts que s’han treballat a classe en qualsevol moment i en el format que li vagi millor per al seu estil d’aprenentatge i modificar-ho a la seva manera. Per tant, aquests dispositius són flexibles i personals. També, és molt útil per als alumnes amb qualsevol deficiència, ja que mitjançant aplicacions els permet seguir el ritme de la resta dels seus companys. Pel que fa a la feina del professor, també és veuria beneficiada ja que podria compartir els continguts amb els alumnes, i a l’hora d’avaluar l’aprenentatge ho podrà realitzar més ràpidament. D’aquesta manera, podrà dedicar-li més temps als seus alumnes.

Per una altra banda, si aquestes innovacions no s’aprofiten i no se’n fan ús, i per tant, es continua amb una educació totalment aliena a aquest fet, pot provocar que augmenti la distància entre la realitat de l’alumne i el sistema educatiu. A més a més, però, si els centres educatius volen potenciar aquests dispositius a l’aula, haurien d’oferir orientacions del bon ús d’aquests tant per als alumnes, com per als professors i famílies.

Per acabar, volem destacar que tant l’educació com la societat haurien de caminar junts, és a dir, que l’educació no es quedés en cap moment endarrerida perquè provocaria la desmotivació de l’alumne, i aquest es distanciaria del que és el món educatiu ja que es veuria descompensat els seus conceptes amb els del professor.

DIGITAL STORYTELLING

EXEMPLE DE DIGITAL STORYTELLING

Considerem que aquest “Digital Storytelling” és un bon exemple, ja que té tots els elements que necessita una història. Per començar, ens planteja la situació d’una nena que li agrada molt l’esport, però al cap d’un temps li detecten asma i una al·lèrgia a la pell. Seguidament es pot observar que aquesta malaltia li dificulta poder fer qualsevol activitat esportiva ja que s’ofega molt ràpid i a causa d’això, és posa molt trista ja que veu com els seus companys poden fer-ho i ella no. Finalment, descobreix que té una habilitat artística que li omple el buit de no poder practicar cap tipus d’activitat esportiva. En un futur, acaba convertint-se en una artista.

Amb tot això volem transmetre el valor de què per molt que un alumne es trobi amb dificultats de fer allò que li agrada, sempre pot trobar altres recursos que ell no coneix i que li proporcionin la mateixa motivació. Nosaltres com a futurs educadors/es un dels papers principals que hauríem d’aplicar a l’aula seria el fet de motivar als alumnes a que practiquin aquelles habilitats a les quals no estan acostumades i fer-los-hi veure que són bons tant en unes com en unes altres, que no només han dedicar-se plenament a una habilitat, sinó que n’han de conèixer d’altres.

VINYETES EXPLICATIVES DEL NOSTRE STORYBOARD

STORYTELLING: EL QUE NO VULGUIS PER TU, NO HO VULGUIS PER NINGÚ

https://goanimate.com/videos/04abw97vfhPQ?utm_source=linkshare&utm_medium=linkshare&utm_campaign=usercontent

LA IDENTITAT DIGITAL I LES XARXES SOCIALS

Avui a la classe d’Habilitats comunicatives hem visionat i comentat uns vídeos sobre la identitat digital, és a dir, tot allò que dius sobre tu que fa que t’identifiqui a les xarxes socials.

Considerem principalment que s’ha d’anar amb compte amb tot allò que pengem a internet, sobretot a les xarxes socials, ja que és públic i no només ho pots veure tu sinó que un cop penges aquest contingut teu, passa a ser de tothom. Per tant, abans de publicar qualsevol cosa que et pugui perjudicar, pensa.

Tot seguit, ens fem una pregunta: “Si a la vida quotidiana no anem explicant a tothom com vivim i quines són les nostres experiències, per què ho fem públic per internet?.” Com a conseqüència pensem que tota aquesta gent que veurà el que has compartit, podrà recollir tota la informació a través de les xarxes socials, i crear llavors una falsa identitat. Per tant, apareix un perill que cal tenir molt en compte, ja que una persona es pot fer passar per tu i causar-te greus problemes.

També, un cop connectats hem de vigilar en quins llocs parlem, i quan ho fem anar en compte amb el que diem i ensenyem, ja que si és una persona desconeguda ens pot causar falses expectatives i llavors és pugui crear un cas de violència digital. En aquest cas, tot el que has compartit amb l’altra persona pot fer-ho públic.

Per últim, considerem que la nostra privacitat és molt important. Tot i així, internet no és perjudicial per a la persona si aquesta en fa un bon ús. Per tant, nosaltres com a futurs educadors hem d’ensenyar a utilitzar-lo correctament i no només hem de mostrar la part dolenta, sinó també ensenyar-li als alumnes que internet pot ser una bona eina per compartir, divertir-nos, conèixer, comunicar-nos, entre d’altres.